Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya

ca  es

Patrimoni

La Seu

La Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya es troba en unes dependències de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona que, en bona part, coincideixen amb l’espai on hi havia la farmàcia d’aquell centre hospitalari.


La Farmàcia de l’antic Hospital de la Santa Creu

 

La farmàcia als anys vint del segle passat, encara en ple funcionament

El 16 de maig de 1955, l’Ajuntament de Barcelona cedí el local (amb els objectes conservats) del que fou la botiga o despatx del farmacèutic de l’antiga farmàcia de l’Hospital de la Santa Creu per seu de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona (de Catalunya des de 1992), i, el mateix 1955, el 5 de novembre, la Diputació Provincial de Barcelona feu cessió del local adjacent, també dependències de l’antiga farmàcia, per a saló de sessions, biblioteca i oficines.

 

 

La Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya conserva avui amb gran cura, tant l’espai com el mobiliari i recipients de la part més noble de l’antiga apotecaria, la “farmàcia”, com es diu normalment, i que és l’estança que fou el despatx del farmacèutic, presidida pel gran finestral que dóna al pati, amb la gran reixa d’estil reinaxentista que data del 1696. A la part inferior d’aquest reixa s’hi troba una obertura dissenyada per facilitar el lliurament dels medicaments als qui els distribuïen a les diferents dependències del centre hospitalari.

 

 

Caixa per drogues vegetals. Segle XVIII.

Aquest espai de la farmàcia conserva en el seu interior una notable prestatgeria amb armaris dels vols de 1800, amb una col·lecció de cent seixanta-dos pots d’apotecari de diferents estils i èpoques i quaranta quatre caixes de fusta del segle XVIII, amb decoracions daurades i policromades, per poder-hi guardar drogues vegetals.

Dins el conjunt de pots de ceràmica se n’hi troben: dos de color blau “regalats” del segle XVI, cent tres dels coneguts amb el nom de pots “d’Escornalbou”, amb una decoració on predominen els motius vegetals i diversos animals, unes vegades conills i d’altres ocells, catorze urcèoles del mateix estil i procedència, trenta set pots de color blau amb faixes o cintes amb decoració on predominen les flors, els elements arquitectònics i esporàdicament escuts entre els que destaquen l’escut de la ciutat de Barcelona, el de l’orde de la Mercè, i el de l’orde del Carmel. Completen la col·lecció cinc pots d’influència francesa amb motius ramejats i tres pots i una urcèola amb decoració policroma en groc, ocre, i verd manganès.

Pot del segle XVI, dels anomenats regalats.

Pot i urcèola d’Escornalbou. Segle XVII

Pot de faixes i cintes. Segle XVIII.

Encara avui a l’esquerra del finestral que dóna al pati hi trobem un armari on es conserven unes caselles o compartiments on els metges deixaven les receptes per la seva posterior elaboració a la farmàcia. En aquests compartiments hi trobem gravats al foc, noms mítics de la Medecina Catalana com: Barraquer, Pi i Sunyer, Esquerdo, Joan Rull i Bartomeu Robert.

Una part de l’espai de la planta baixa de l’ala del claustre, on hi havia les dependències de la farmàcia amb les sales per a la preparació dels medicaments són avui la sala d’actes, la biblioteca i els serveis de secretaria de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.


El museu Cusí

El museu Cusí de Farmàcia és l’exponent de la vocació museística d’un farmacèutic, Joaquim Cusí i Fortunet fundador d’una empresa familiar de productes farmacèutics que tingué el seu origen, l’any 1902, en la seva farmàcia del carrer Ample de Figueres, LA MODERNA FARMÀCIA CUSI, que ja a l’inici de les seves activitats s’especialitzà en productes per a l’oftalmologia sense oblidar una certa dedicació als productes dermatològics.

Secundat per Rafael i Carles Cusí el laboratori farmacèutic prosperà i l’any 1925 es traslladà al poble de El Masnou en la comarca del Maresme prop de Barcelona on encara es troba instal·lat avui. Per aquest motiu el museu acull també la història d’una empresa farmacèutica amb inquietuds de col·leccionisme i permet contemplar la trajectòria d’una indústria al llarg de tot un segle.

L’any 1995 els Laboratoris Cusí passaren a ser propietat del grup Alcon amb el nom d’AlconCusi, i l’any 1997 el Museu Cusi de Farmàcia fou cedit per la família Cusí a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya que, amb l’ajuda de l’empresa actual, té cura del seu manteniment i difusió.

La Farmàcia de Santa Maria la Real de Nàjera

El nucli central que dóna personalitat al museu és la farmàcia de l’abadia benedictina de Santa Maria la Real de Nàjera, comprada l’any 1921 i instal·lada amb l’intent de reproduir en l’espai el que fou aquesta farmàcia que es trobava en els baixos de la casa de l’abat del cenobi, separada de l’actual emplaçament del monestir. La ciutat de Nàjera, prop de Logroño, a la comarca de la Rioja, i en especial el seu monestir era un enclavament molt freqüentat en el camí dels pelegrins a la tomba de l’apòstol Sant Jaume a Compostel·la i com a tal ha tingut al llarg dels segles molta fama i difusió.

 

La farmàcia, d’estil barroc, construïda en la segona meitat del segle XVIII, ocupa una planta de forma rectangular amb un hemicicle en un dels extrems. Aquest espai semicircular està constituït per nou cossos, cadascun d’ells tancat per un arc de mig punt, separats per columnes senzilles i rematats per un fris que a manera de cornisa dóna unitat a les diferents parts i es recolza sobre unes volutes barroques situades entre els arcs. El conjunt és d’una tonalitat cremosa d’un blanc trencat amb viuets daurats. També és daurat l’espai de les petxines on hi ha una ornamentació vegetal clarament barroca.

 

L’interior dels arcs està ocupat per prestatges amb pots d’apotecari i urcèoles de ceràmica blanca amb l’escut de l’abadia. L’arcada central, que és més baixa que les altres, deixa en la seva part superior espai per una fornícula amb una imatge del segle XVI de Sant Benet, patró del cenobi, i en la seva prestatgeria, el cordialer, s’hi troben flascons de vidre amb tap esmerilat per a diferents líquids, tintures i xarops, tots ells amb l’escut de l’Abadia. Per dessota dels prestatges cada cos té tres petits calaixos en renglera i l’espai que queda fins el sol és ocupat per armaris decorats amb diferents animals.

La resta de les parets de l’espaiosa sala és de tonalitat verdosa també amb detalls daurats i rematada, en la seva part alta, per arcs apaïsats. A l’extrem del rectangle s’hi troben, al centre, quaranta vuit calaixos per herbes amb el seu nom decorat amb dues garlandes florals i a cada costat unes portes amb vidriera que ens portarien a la rebotiga. Les parets laterals de la resta de la sala estan ocupades per armaris amb les portes decorades amb pintures d’animals, d’inspiració entre exòtica i casolana, dins uns paratges camperols on hi abunden els ocells, o reproduint edificis, alguns de fàcil identificació.

Diferents grups de prestatgeria i tres conjunts d’espais també per herbes, amb cinquanta set calaixos iguals als del fons amb el nom de les plantes i amb dues series de disset calaixos numerats i una altra amb cinquanta set, completen el contingut a banda i banda de la farmàcia.

Les col·leccions

Aplega el Museu diferents col·leccions d’objectes i complements de procedència diversa, relacionats amb la Farmàcia i la Medicina, que, pel seu valor, originalitat i varietat, augmenten la importància d’aquest conjunt museístic.

Més de 400 exemplars de pots d’apotecari de diverses formes i orígens, com Catalunya (Renaixement, Escornalbou, Banyoles, ramejats a l’estil francès), Aragó (Terol, Muel, Calanda, faixes i cintes), Talavera (amb predomini de la decoració blau cobalt del divuit), Andalusia (Barroc de la vall alta del Guadalquivir), Manises, Alcora i d’altres.

El vidre, representat amb 150 peces procedents de Peratallada (Girona) i altres objectes, com matrassos de vidre verd, tornassolat o blanc, retortes, alambins, gerres i vasos que transporten a l’ambient dels inicis de la recerca científica.

Morters, de diferents dimensions i mides, i construïts amb materials diversos, com pedra, marbre, fusta, ferro, llautó i bronze. La seva antiguitat va des del segle XVI als nostres dies, amb gran varietat de motius ornamentals.

Altres col·leccions les formen l’aplec de gravats i pintura, la majoria amb temes relacionats amb la sanitat, així com instrumental mèdic, ex-libris i filatèlia de tema sanitari, a més de documentació sobre el mateix Museu, l’empresa farmacèutica i l’entorn que ha ajudat a crear-lo.

Bona part de les col·leccions està exposada en setze vitrines, catorze en l’Auditori i dues a l’entrada de la Biblioteca.

La Biblioteca

La biblioteca aplega més de 6000 llibres de Farmàcia i Medicina. Entre els de Farmàcia destaquen diferents volums amb comentaris al Dioscòrides, els receptaris de tota mena i les Farmacopees, moltes d’elles dels segles XVII i XVIII. Entre els de Medicina i Cirurgia, cal citar llibres d’anatomia, molt rics en il·lustracions, amb autors com: Vesali, Galè, G. Bidloo, Syndenham i Morgagni, entre d’altres. Grup a part són els llibres dedicats a l’Oftalmologia, aplec preferent de la Biblioteca, que es procura ampliar amb noves donacions i adquisicions.

Web del museu Cusí deFarmàcia